Tècniques

Tècniques bàsiques del trball amb metalls

Emmotllament

Emmotllament en sorra “matchplate” . Aquest mètode va ser desenvolupat i patentat el 1910. No obstant això, no va ser fins a principi dels anys ’60 quan la companyia americana Hunter Automated Machinery Corporation va llançar la seva primera línia basada en aquesta tecnologia. El mètode és similar al mètode vertical. El principal proveïdor és DISA i actualment aquest mètode és àmpliament utilitzat, particularment als Estats Units, la Xina i l’Índia. Un gran avantatge és el baix preu dels models, facilitat per canviar les peces dels motlles ia més, la idoneïtat per a la fabricació de sèries curtes de peces en la fosa.

  • Emmotllament en sorra verda . La sorra verda és una barreja de sorra de sílice, argila, humitat i altres additius. Aquest emmotllament consisteix en l’elaboració del motlle amb sorra humida i colada directa del metall fos. És el mètode més emprat en l’actualitat, amb tot tipus de metalls, i per a peces de mida petita i mig.
  • Emmotllament en sorra químic . Consisteix en l’elaboració del motlle amb sorra preparada amb una barreja de resines, l’enduriment d’aquestes resines pot ser per un tercer component líquid o gasós, o per autofraguado. D’aquesta manera s’incrementa la rigidesa del motlle, el que permet fondre peces de mida més gran i millor acabat superficial.
  • Emmotllament en sorra seca . La sorra seca és una barreja de sorra de sílice seca, fixada amb altres materials que no sigui l’argila utilitzant adhesius de curat ràpid. Abans de la bugada, el motlle s’asseca a elevada temperatura (entre 200 i 300 º C). D’aquesta manera s’incrementa la rigidesa del motlle, el que permet fondre peces de major grandària, geometries més complexes i amb major precisió dimensional i millor acabat superficial.

Variants d’emmoellament:

  • Emmotllament mecànic . Consisteix en l’automatització de l’emmotllament en sorra verda. La generació del motlle mitjançant premses mecàniques o hidràuliques, permet obtenir motlles densos i resistents que s’esmenen les deficiències de l’emmotllament tradicional en sorra verda. Es distingeix:
  • Emmotllament Horitzontal . A finals dels anys 50 els sistemes de pistons alimentats hidràulicament van ser usats per a la compactació de la sorra en els motlles. Aquests mètodes proporcionaven major estabilitat i precisió en els motlles. A finals dels anys ’60 es va desenvolupar la compactació dels motlles amb aire a pressió llançat sobre el motlle de sorra precompactado.
  • Emmotllament vertical . El 1962 la companyia danesa Dansk Industrials Syndikat (DISA) va implementar una enginyosa idea de model sense caixa aplicant verticalment pressió. Les primeres línies d’aquest tipus podrien produir 240 motlles per hora i avui en dia les més modernes arriben a uns 550 motlles per hora. A part de l’alta productivitat, dels baixos requeriments de mà d’obra i de les precisions en les dimensions, aquest mètode és molt eficient.r
  • Emmotllament a la cera perduda o microfusió . En aquest cas, el model es fabrica a cera o plàstic. Un cop obtingut, es recobreix d’una sèrie de dues capes, la primera d’un material que garanteixi un bon acabat superficial, i la segona d’un material refractari que proporcions rigidesa al conjunt. Un cop s’ha completat el motlle, s’escalfa per endurir el recobriment i fondre la cera o el plàstic per extreure-la del motlle en el qual s’abocarà posteriorment el metall fos.
  • fosa en conquilla . En aquest cas, el motlle és metàl·lic.
  • fosa per injecció
  • fosa premsada

Deformació plastica

La deformación es el cambi en el tamany o forma de un cos degut a esforços interns produits per una o mes forçes aplicades sobre el mateix o el cas que aparegui la dilatación tèrmica.

La deformació és un procés termodinàmic en el qual l’energia interna del cos acumula energia potencial elàstica. A partir d’uns certs valors de la deformació es poden produir transformacions del material i part de l’energia es dissipa en forma de plastificat, enduriment, fractura o fatiga del material.

La forja manual

Es un exemple de tècnica artesanal en la cual es deforma el metall en calent a base de cops de martell  damunt d’una enclusa, d’aquesta forma s’obtenen eienes, reixes, claus, panys, ferradures etc. La forja industrial utilitza grans premeses…

L’embotició

Consisteix en aplicar una força al metall en fred situat damunt d’un motlle. L a peça de metall, normalment molt prima s’adapta a la forma del motlle. Amb l’embotició S’obtenen objectes com olles, frontisses, armaris metàl·lics, carrosseries, carcasses d’electrodomestics, etc.

L’arrancament de ferritja

Es una tècnica que consisteix a utilitzar una eina que talla metall i va desprenent-ne bocins, la ferritja, fins a obtenir la forma desitjada. Artesanalment es du a terme amb i llimes i serres. Industrialment, s’utilitzesn màquines com els torns i les fresadores.

El torn es una peça mecànica que gira per l’acció d’un motorelèctric i l’eina de tall es va desplaçant per la seva superficie desprenent ferritja.

La fresadora es l’ena de tall

Anuncis

One Response to Tècniques

  1. rubenbb says:

    Ole que currada me parece muy buena la información

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: